A la sessió d’avui em treballat aspectes relacionats amb les experiències personals viscudes durant la nostra infància i adolescència en relació a les TIC. De les aportacions de tots el integrats del meu grup/classe va sorgir un debat, dinamitzat per el mestre, del qual vaig poder extreure una sèrie de conclusions molt profitoses. La primera d’aquestes conclusions va ser que, mentre que les noves generacions tenen més facilitada a l’ hora de poder aprendre i treballar amb noves aplicacions informàtiques. Per contra, les generacions passades van tenir que aprendre d’ una manera més autònoma, ja que les entitats educatives no li donaven tanta importància a les TIC.
La segona conclusió a la que he arribat és que la tecnologia digital és una eina per dur a terme el aprenentatge dels nous continguts i no pas un mètode d’educació. Les tecnologies no canvien la educació, sinó que les enriqueix, és a dir, les tecnologies tenen un sentit si afavoreixen el aprenentatge i el canvi en la educació.
La tercera i última conclusió que he estret es troba més en relació amb el fet de que ara per ara, no es pot concebre un futur sense aquestes noves tecnologies utilitzades a diari. La vida futura estarà molt lligada a les TIC, com ja ho esta ara mateix. La multitud de opcions que atorguen aquestes noves tecnologies fa que la vida diària giri en torn d’aquesta.
Per mi, com a opinió personal, m’ ha donat la sensació de que no tinc una veritable percepció del món de les TIC i que molts aspectes que es troben en relació amb aquests avenços tecnològics s’escapen del meu abast. Jo, encara pertany a una generació on les TIC no s’ havien incorporat amb tanta força com en les generacions infantils actuals. Poder créixer amb les TIC com un mètode educatiu des de ben petit atorga als nens /es la possibilitat de poder tenir una major percepció del que aquest món envolta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada